51
Vegeu, de nou, Debreu (1959) o Arrow & Halm (1971). (N. de l'A.)
52
En el segon teorema del benestar es requereix una redistribució dels recursos inicials per a garantir eficiència. En general, un sistema impositiu sobre els béns i serveis no comporta eficiència, i el resultat final és un subòptim. Per a una anàlisi d'aquest problema, vegeu Stiglitz (1982). (N. de l'A.)
53
Per a una anàlisi més exhaustiva dels diferents punts febles del mercat, especialment d'aquells no tractats específicament ací, com el problema dels rendiments creixents, els comportaments no competitius o la desocupació, vegeu Laffont (1982), així com Inman (1987). (N. de l'A.)
54
El «consum conjunt» dels béns públics suposa que per a aconseguir eficiència, i ateses les diferents característiques dels individus, els consumidors haurien d'enfrontar preus diferents, i distints, al seu torn, del que enfronta el productor. En el treball de Samuelson (1954) ja s'observa que, en un món diferenciable, la condició d'optimalitat és que el cost marginal ha de coincidir amb la suma de les taxes marginals de substitució dels consumidors. Per a una anàlisi general d'eficiència en contextos caracteritzats per la presència de béns públics i externalitats, vegeu Foley (1967), Milleron (1972) i Cornwall (1984, cap. 6). (N. de l'A.)
55
S'ha argumentat que no es que el mercat falle a obtenir assignacions eficients, sinó que cal dissenyar processos competitius diferenciats per als béns públics. Vegeu Tiebout (1956), pel que fa als béns amb «congestió» (per exemple, pares o espais naturals) o Demsetz (1970), que proporciona un model per a quan tots els consumidors tenen idèntiques demandes del bé públic. Aquestos processos, però, fallen en general. Vegeu Oakland (1974). (N. de l'A.)
56
Thompson (1968) ofereix una institució alternativa: un monopolista discriminador. És interessant la relació conceptual amb l'equilibri d'intercanvi voluntari de Lindahl (1919). Vegeu Bergstrom (1971). Confronteu, així mateix, Groves (1973), Groves & Ledyard (1977) i Laffont (1987). (N. de l'A.)
57
El problema de la falta d'eficiència en les assignacions competitives en el cas d'externalitats es anàleg al dels béns públics. Vegeu Oakland (1969), així com Baumol & Oates (1975). (N. de l'A.)
58
Aquest cas és el corresponent al famós teorema de Coase (1960), en què, en un món d'informació completa i sense costos de negociació, amb dos individus, no és necessari un agent extern per a solventar l'externalitat. Si es relaxa el supòsit d'informació completa els resultats obtinguts són de tipus «segon òptim». Vegeu Polinsky (1979). (N. de l'A.)
59
Una anàlisi de les possibilitats de posada en pràctica es troba en Dasgupta, Hammond & Maskin (1980). (N. de l'A.)
60
Vegeu Akerlof (1970), on s'analitzen els efectes perversos de la manca d'informació en el cas de selecció adversa en el famós exemple dels lemons, o cotxes de segona mà en mal estat. (N. de l'A.)