41
Para una revisión de este tipo de análisis, véase Sheshinski (1986). (N. del A.)
42
Una revisión de los temas de justicia apriorística puede verse en Thomson & Varian (1985). Véase también los textos de las lecciones Germán Bernácer impartidas por Moulin, D'Aspremont y Thomson en la Universidad de Alicante, promocionadas por la Generalitat Valenciana, en julio de 1989. (N. del A.)
43
Confróntese Debreu (1959), Introducción. (N. del A.)
44
[«financiar» en l'original (N. de l'E.)]
45
Confronteu Smith (1784). És recomanable la recent edició de commemoració del bicentenari editada per R. H. Campbell i S. Skinner, de la qual existeix traducció castellana, (1989). (N. de l'A.)
46
Discurs pronunciat en la recepció del Premi Rei Joan Carles d'Economia. Madrid, 1989. (N. de l'A.)
47
Els detalls de l'argument es desenvolupen en Debreu (1959) o en Arrow & Flahn (1971). (N. de l'A.)
48
Vegeu Buchanan (1975), on s'argumenta la necessitat de les garanties sobre els drets de propietat. (N. de l'A.)
49
Aquestes coalicions s'argumenten en Nozick (1974), avançant la idea d'un «procés natural» del qual sorgeix una institució cooperativa que garanteix els drets de propietat. Bush & Mayer (1974) i Schotter (1981) plantegen el tema des de la perspectiva de la teoria de jocs. (N. de l'A.)
50
Existeixen moltes teories sobre quins tipus d'assignacions serien acceptables socialment, en termes de «justícia distributiva». Si s'accepta la valoració de l'«estat final de l'economia», s'entra en desacord amb les teories liberals, que defenen que el resultat obtingut pel funcionament del mercat és sempre socialment bo. Per a una discussió d'aquests temes, vegeu Nozick (1974) i Varian (1975), on es defén la «justícia a priori» de les assignacions i el funcionament del mercat. Una excel·lent revisió es troba en Thomson & Varian. (N. de l'A.)